Ací estic de nou per ací... jeje... [sóc una pesada però encara no tinc internet en casa... jeje... i com ja bé tots sabeu... no tinc temps!!... i encara menys quan estic a la biblioteca... com avui!!!]
Bé... sols volia donar senyals de vida!!... i contar-vos que últimament està fent uns dies fantàstics per ací... amb molt de solet... pareix que estiga a València!!. Encara que el paraigues no el pots tindre molt amagat perquè de repent pot caure un "xaparró" que altre...
En el pis estic super agust... la Pili... jeje Lucia del Pilar, és super simpàtica i en poc de temps ens hem fet molt amigues les tres (Silvia, Lucia i jo)... i bueno... també Diego que és un amic de Lucia (també de Xile)... és com si fora el seu germa xicotet... sempre està amb nosaltres i últimament quan sopem en casa tots... ens pixem de la risa amb les historietes que ens conten els dos... jeje sols de pensar-ho ja estic rient-me!! Ells estudien arquitectura i es veu que la seua Universitat és super estricta amb els treballs i quasi no tenen temps ni per a dormir... jeje (totes les històries van relacionades amb això)... Respecte a Silvia... jeje... que contar... si ja ho sabeu tot!!... ens portem super bé... amb ella mai pots tindre problemes perquè és super bona!!... la veritat és que estic molt a gust!! Ayuko és la més diferent a nosaltres... està claríssim que la seua cultura és totalment diferent a la nostra, però pensem que ella també esta a gust amb nosaltres... jeje, nosaltres al ser més obertes... nose, pense que li ho fem tot més fàcil... encara que hi ha vegades que per a traduir-ho tot ens liem tant que creem que li diem les coses totalment al contrari de lo que volem... però bé!!, ella és molt bona xica... i bueno... poc a poc ens entenem!! [ja m'ha passat una recepta japonesa... però amb il.lustracións i en alemà... jejeje!!]
Encara no vos he contat que vaig estar en la "documenta 12" de Kassel, que és l'exposició d'art contemporani més important del món (jeje... això diuen!). Des de 1955 té lloc a Kassel cada cinc anys i dura 100 dies... per la seua durada també l'anomenen el museu dels 100 dies... a mi la veritat és que no em va agradar massa... però és un event que si tens oportunitat d'anar... deus anar!!!
El divendres passat també vam estar d'excursió... però aquesta vegada no va ser tant agradable... es tractava de la visita al camp de concentració Buchenwald (a 8 km. de Weimar)... i bueno no tinc paraules... quina sensació més extranya, la que vaig tindre!...
[...apart vaig pedre allí una bufanda que acabava d'estrenar... jooo]
I ara bé lo millor... jejeje... el dissabte vam eixir per Erfurt i va estar super bé... vam anar a una discoteca que no era molt discoteca, era... "discoteca a la alemana"... jeje ho dic perque no es la típica discoteca xunga... nooo... la música estava molt bé (bueno... en la sala que estavem nosaltres... perquè en les altres pareixia molt... "gòtica"... podríem dir, per això lo de "discoteca a la alemana")... vam ballar molt!!
Hui després de dinar hem anat a una visita que teníem per la facultat i ja he vist tots els tallers d'escultura, de serigrafria, de foto... jeje tot!!... i m'ha donat moltes ganes de començar!!!... encara que ací lo de les assignatures és un poc estrany, perque cada professor explica el seu projecte... i tu si vols anar a la seua assignatura, tens que exposar-li el perque vols i el que tens pensat fer... o nose... i després ell t'admet a la seua classe o no... a que és un poc extrany!!... mare meua!!... jo ja estic un poc nerviosa!!... i si ningú em vol a la seua classe??...jeje
Bé... pense que ja está bé, no??... que penseu vosaltres??... vos pareix molt pesat llegir-ho??... jeje Guillermo... ja m'han comentat que a tu si..., intentaré ser més breu a la pròxima!!
3 comentarios:
Natalia, com voras, estem tots els dies penden de si penges algo nou al blog.
Que bè teu estas passan!! Ens alegrem un montó.
Com no es va voler ningun professor a la seua asignatura?? Faltaría menys. Siges mes positiva i penses així.
Hui es el aniversari de noçes nostre. La mama no vol, pero igual ens anem a celebrar-ho.
A passaro be, i asta un altre moment. Adeu i molts bessets.
Hola Natalia!!
Qué bo saber més de tu! Jo ja estic instalada en Italia i no em va mal. Ja m'he soltat a parlar italià i vec que m'entenen, és un pas molt gran, jeje. M'agrada molt esta ciutat, Ferrara es xicoteta, pero bonica, amb castells i moltes iglesies i el centro es un estil a salamanca, tot antic, pero bonic. Tinc una habitació super gran i amb un balcó on veig tota la ciutat per damunt, perque visc en un 6t pis, una sensació única ixir per la vesprà quan es pon el sol. Les companyeres de pis son d'hongria, estonia i alemanya, i ens portem genial el que passa es que a voltes no ens entenem en italià, jeje.
Bo, ja t'he contat algunes cosetes, espere que tot seguisca igual de bé o millor. I ja em contaras més coses.
Un bes fort.... des de la Italia!!!
HOla Natalia!!!!! Sóc Inés!! Ja veig que tot et va de meravella, quina alegria!!!!! I quina enveja, jeje!!!!
La veritat és que mola que ens contes les historietes per ací, perquè algun dia en el messenger t'he trobat i no he aconseguit parlar amb tu (allò que ens va passar el primer dia que vam parlar, te'n recordes???).
Bé xicona, disfruta molt i segueix contant cosetes i posa fotos!!!!!!
Ah, per cert, en la Woman d'este mes hi ha un article també de la Bauhaus, què fort no?? No ho havia vist mai, i ara en poc temps en llibres, revistes, etc. I la posa com l'escola més prestigiosa de disseny, art i arquitectura....ja ens contaràs!!!!
Molts besitos
Publicar un comentario