[intro]

Bé... ja fa 15 dies que estic a Weimar i encara no he tingut temps per comencar el blog... però hui si, m'ho he propossat i per fí ho he aconseguit!!
Pense que aquest és el millor mitjà per a poder comunicar-me amb tots vosaltres i així anar contat-vos totes les històries que ens passen...jeje... que no en són poques...

El 3 de setembre vaig eixir de casa a les 9'30 del matí cap a l'aeroport d'Alacant... (ja ho recorde com si hagueren passat molts, però que molts dies)... em van acompanyar mon pare, ma mare i Miguel... uff!... i quina despedida!!... estava molt nerviosa perquè deixava tot arrere durant uns quants mesos, no anava a vore a la gent que volia durant eixe temps, anava a viure en un altre país del qual no entenia ni la mitat de les coses, no tenia casa, mai hi havia pujat amb l'avió... (el que faltava... jeje)... van ser un cúmul de sensacións... no podía parar de plorar... però per altra banda per dins algo hem donava forces, perquè anava a estar on volia estudiar... ni més ni menys que a la Bauhaus... i pense que és una gran oportunitat per aprendre molt tant a nivell acadèmic com a nivell personal. És un tipus de supervivència que et posa a prova cada dia que eixes al carrer... (jajaja... sobre tot ho dic perquè mai saps que posa en la carta de menjars... mai saps que has demanat!!... t'imagines una cosa i sempre és tot el contrari...)
L'avió eixia a les 12'30 fins a Palma de Mallorca i a les 15'00 de PM a Leipzig. A Leizig vaig arribar a les 17'30 més o menys... i mare meua, quin canvi!!... però en quant a tot!, en espanya molta calor, en alemanya fred, en els aeroports d'espanya molt de rebombori, en alemanya tot super silenciós... jeje, tot un canvi!!...
Bueno... doncs una vegada a l'aeroport les meues maletes van eixir quasi les últimes... (jo ja un poquet desesperada!!)... però finalment van apareixer... i corrents cap a la parada de tren de l'aeroport, super carregada... jeje, no podia amb tot!!... la gent em mirava i es reia... vaig tindre que pujar i baixar com unes 4 o 5 voltes perquè no sabia on tenia que comprar el billet i damunt tota la gent hem deia que a la DB, però la DB ja estava tancada... (ací tenen uns horaris més raros...!!), finalment vaig trobar una maquineta d'autoservici on vaig poder comprar el billet... Aeroport Leipzig-Halle fins a Halle, i de Halle a Weimar... jejeje... al tren vaig coneixer una parella d'aguelets molt simpàtics...vam estar parlant durant tot el camí, perquè en PM haviem dinat a la mateixa taula i ens recordavem de les cares... va ser una casualitat!!... ells tornaven de vacances de Vigo,... jaja una risa... els tres amb els diccionaris en la mà per a poder comunicar-nos!!
A Weimar vaig arribar sobre les 8'45 h.,... i quina sensació..., que bonic!!... pensava, i ací és on vaig a estar vivint durant un any?!?!?!... una passada!!... Ja estava tot fosc... i en alemanya encara més perque no tenen costum de tindre molta llum als carrers... vaig anar caminant fins a l'alberg on tenia pensat quedar-me la primera nit... i quina sort!, si que tenien lloc lliure!!...
Al matí següent, el desdejuni estava inclós i tenia que estar baix abans de le 9 del matí... i justet, justet vaig arribar... a les 8'45, jeje!!... com a les 9'30 del matí tenia que deixar lliure l'habitació... vaig estar passejant tot el dia per Weimar (al mateix temps que anava buscant cartellets de cases)... per cert una ciutat preciosa!!!... sobre tot el centre... a mi m'encanta!!... fins a les 17'30 h. que arribava Silvia amb els seus pares... i quin descans!!!... ja podia parlar castellà!!
Durant els dies que estaven els pares de Silvia vam estar en un hotel i tots els dies desdejunàvem, dinàvem i sopàvem de meravella... (ara encara és tot un poc desastre, perquè no tenim quasi temps per a res... la vida erasmus és un estrés!!!... jajaja)
Vam estar buscant pis, però al vore que era impossible fins a octubre... vam decidir preguntar en la universitat sobre les residències... i quina sort vam tindre!!!, sols quedavem 3 habitacións en una de les residències més bones (està totalment al centre de Weimar... a 10 min. a peu de tot!!)... i finalment vam decidir quedar-nos a la residència.
Per a qui no sapiga com són les residències alemanes... són tot el contrari a les qúe podem trobar a qualsevol lloc d'Espanya... aquestes no están gens control-lades, les porta la universitat i és com si fora un edifici tot de pisos d'estudiants... el nostre és de 4 i vivim; Silvia, Ayuko (japonesa), Lucia (xilena) i jo... tenim una habitació prou gran per a cadascuna (la meua és la més gran... jeje... crec que ací cabem tots quan vingau... jaja), una cuineta i una quarto d'aseo... ens portem totes molt bé!!... la veritat és que pense que hem tingut molta sort!!
Amb els altres erasmus també molt bé... som ja quasi més espanyols que alemanys ací en el poble... jeje, però amb tots molt bé, tenim amics de totes parts del món...
Aquestes setmanes estem eixint quasi tots els dies... acò és meravellós... jeje... dijous, divendres, dissabte, diumenge de picnic, i ahir dilluns també... esta nit pensavem no eixir, però és 18 de setembre... és la festa nacional de Xile... on celebren l'independència... i com no, Lucia vol que eixim... però no sé que farem al final... pense que ja esta prou bé... que he eixit més en una setmana ací que en tota la carrera en València... jeje!!

Intentaré tornar a escriure prompte... perquè això de no tindre internet en casa és un rollo...